Van, Van, Van

"Van Morrison (Belfast, 1945) és un artista únic. Des que el 1964 va formar el grup Them i va compondre Glòria, el primer gran clàssic de la seva carrera, "Van the Man" ha mantingut una trajectòria exemplar, convertint-se en una de les referències indispensables i indiscutibles de la música popular urbana de l'últim mig segle. La seva absoluta independència artística, el seu rigor i inspiració com a compositor i la seva integritat interpretativa, han convertit Van Morrison en un dels més grans, per sobre d'estils, modes i vendes. Com el bon vi, el pas del temps millora les cançons de l'irlandès, símptoma inequívoc que la seva figura ja és història viva, magnífica i permanent.

Als 12 anys ja tenia la seva primera guitarra i aviat va formar la seva primera banda, Sputniks, amb col·legues del col·legi. Després va aprendre a tocar el saxo i amb el seu segon grup, Thunderbolts, es va xutar els locals de ball de la seva ciutat. Als 17 anys va abandonar la casa familiar, decidit a seguir la seva vocació musical. Amb el grup The Monarchs va recórrer Europa abans de formar Them el 1964, un dels grups claus de la música britànica de la dècada dels 60. Després de l'èxit internacional de Glòria (cançó que s'ha convertit en una icona del rock) i després d'una gira per Estats Units, Van Morrison va abandonar Them el 1966 per començar la seva carrera en solitari. El millor estava per venir.

El seu primer àlbum com a solista (Blowin 'Your Mind!, 1967) contenia cançons com Brown Eyed Girl, un altre clàssic del seu repertori. Van Morrison tenia 22 anys i problemes amb les finances i l'alcohol, però el 1968 va publicar Astral Weeks, una obra mestra pel seu impressionisme simbolista, el seu plantejament conceptual i la grandesa de les seves cançons. La veu trencada, negra, sempre imprevisible de Morrison ja havia creat un estil que després es va consolidar en altres àlbums definitius: Moondance (1970), His Band and the Street Choir (1970), Tupelo Honey (1971), Saint Dominic s Preview (1972 ), Hard Nose the Highway (1973)... El 1974, Veedon Fleece va significar un altre punt àlgid en la seva carrera pel revolucionari classicisme del seu plantejament, anunciant camins posteriors. El 1976 va cantar Caravan en el concert de comiat de The Band i va armar el tac, recollit per Martin Scorsese a la pel.lícula L'últim vals. La producció discogràfica de Van Morrison va continuar imparable a un àlbum per any amb obres fonamentals com Wavelenght (1978), Into the Music (1979), Beautiful Vision (1982) o Inarticulate Speech of the Heart (1983), barrejant influències del rock, de la música tradicional irlandesa, de la clàssica, del jazz, del soul, del blues i del rhythm and blues...

Van Morrison no va necessitar mai ser el nº 1 en llistes per entrar a la història. És història. La carrera de Van Morrison ha continuat exercint magisteri fins als nostres dies i el respecte del públic ha augmentat amb el pas dels anys fins a esdevenir un rondinaire adorat. Cal escoltar àlbums com A Sense of Wonder (1985), Poetic Champion Compose (1987), Irish Heartbeat (1988), Avalon Sunset (1989)... ¿Cal seguir? És un patrimoni d'incalculable valor artístic que el 10 de febrer s'amplia i s'enriqueix amb la publicació de Astral Weeks: Live at the Hollywood Bowl. Paraules majors."


.....