lluny del brogit del món, un instant es va aturar en l'esguard d'un rostre il·luminat pel goig de viure.
dimecres 15 de febrer de 2012
L'obra mestra inconeguda d'Honoré de Balzac
Diuen que la perfecció no existeix, però hi ha coses que se li acosten molt.
Le chef d'oeuvre inconnu [fragment]
--Sí, amic meu --respongué el vellet desvetllant-se--, cal tenir fe, fe en l'art, i viure molt de temps amb la pròpia obra per obtenir una creació semblant. Algunes d'aquestes obres m'han costat moltes suors. Teniu: hi ha aquí, sobre la galta, sota els ulls, una lleu penombra que, si l'observeu en la naturalesa, us semblarà gairebé intraduïble. I bé: ¿us creieu que aquest afecte no m'ha costat esforços inaudits reproduir-lo? És més, estimat Porbus, mira atentament el meu treball i comprendràs millor el que et deia sobre la manera de tractar el modelat i els contorns. Mira la llum del pit i observa com, mitjançant una sèrie de tocs i de rellevats molt empastats, he arribat a aferrar la veritable llum i a combinar-la amb la blancor lluent dels tons il.luminats; i com, mitjançant un treball invers, eliminant els relleus i el gra de la pasta, he pogut, a força d'amorosir el contorn de la figura, banyat en els mitjos tons, eliminar fins i tot la idea del dibuix i dels mitjans artificials, i donar-li l'aspecte i la rodonesa mateixa de la natura. Acosteu-vos, veureu millor el treball. De lluny, desapareix. Veieu? Aquí és, em sembla, ben visible.
I, amb la punta del seu pinzell, assenyalava als dos pintors un empastat de color clar.
Porbus tustà l'espatlla del vellet, tot girant-se vers Poussin:
--Ja sabeu que veiem en ell un molt notable pintor? --digué.
--És encara més poeta que pintor --respongué Poussin greument.
--Aquí --reprengué Porbus tocant la tela--, s'acaba el nostre art sobre la terra.
--I, d'aquí, se'n va a perdre's en el cel --digué Poussin.
--Quantes delectances sobre aquest tros de tela! --exclamà Porbus.
Autor: Honoré de Balzac
.....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

1 comentari:
Vaig devorar-lo gràcies a haver-me'l anomenat. Gràcies, Mariona!
d.
Publica un comentari a l'entrada