lluny del brogit del món, un instant es va aturar en l'esguard d'un rostre il·luminat pel goig de viure.
dijous 19 de gener de 2012
Recordo - Anne Sexton
RECORDO
Cap al primer d'agost
els escarabats invisibles
començaren a roncar i
l'herba era tan dura com
el cànem i de cap color,
no pas més que si la sorra fos un color,
i des del vint de juny
anàvem peus nus,
descalços, de vegades no
ens recordàvem de donar corda
al teu despertador i alguna nit
bevíem gin calent pulcrament
de vells vasos buits de gelea
mentre el sol s'esfumava talment
el quadre vermell d'un barret i
un dia em vaig lligar els cabells amb
una cinta al darrere i em vas dir
que se'm veia gairebé com
una dama puritana i allò
que recordo millor és que
la porta de la teva habitació
era la porta de la meva.
Traducció de Montserrat Abelló
.....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

2 comentaris:
Molt bo.
I de vegades la seva porta és la de la nostra habitació. és el que tenen els grans autors, ens fan hostes de casa seva sense que ens poguem defensar de la seva atracció.
M'alegro que recorris aquests paratges, no gens fàcils d'altra banda, amb Anne Sexton.
Una abraçada,
Eduard
Publica un comentari