La llum dels somnis

Vaig somiar la llum que desprenies

quan caminaves sense pressa

sabent-te lluny d'aquest món,

no imaginava que s'esllanguiria;

resta l’empremta invisible de tu,

del teu ésser de carn i ossos

-cofurna d'una ànima famolenca-

diluïda en un temps que ha fugit,

recer en el pou pregon de la tristesa,

foguera on crema el dolor no revelat.

Malgrat no ser en la carn d’un hom,

ets far puixant en la penombra d'avui.


.....