"Jo també sóc un nou pobre"

"Vaig educar-me pensant que vivíem en una democràcia exemplar i que tots érem iguals i teníem els mateixos drets. Periodista de vocació, vaig començar a fer col·laboracions en petites ràdios i a la premsa local, on finalment vaig anar a parar, formant part de la redacció de l’Independent de Gràcia durant quatre anys. Fa cosa d’un any vaig decidir deixar Barcelona, la meva ciutat de naixement, per buscar sort a Finlàndia però finalment vaig haver de tornar. Ara, sense feina, sense atur (era autònom) i sense accés a beques per estudiar em trobo amb uns ingressos mensuals que ronden els cent euros (si hi ha sort) i depenc d’allò que els meus pares puguin donar-me de tant en tant. Em dic Èric Lluent, tinc 25 anys i, sí, sóc un nou pobre, cosa de la qual no m’avergonyeix parlar (només faltaria!).

La frustració i la impotència davant d’un sistema polític basat en l’amiguisme i el privilegi fan que cada matí pensi en fotre el camp d’aquí el més aviat possible. A més, com a periodista, penso sovint en la responsabilitat de tots aquells professionals que es vénen a les empreses privades (totes elles subvencionades pel poder) explicant històries manipulades i interessades, sense cap mena d’independència ni criteri (parlo de la majoria de notícies que englotim dia rere dia).

Formo part de la Generació Perduda, aquells joves de vint-i-pocs que ens hem quedat a la cuneta d’una societat que cada cop veiem menys nostra i que identifiquem com l’enemic. Per a nosaltres ja no hi ha futur a Catalunya. Les nostres vides no han estat truncades per una guerra civil o una dictadura. A nosaltres ens ha matat el “millor sistema econòmic i polític de la història”, com diuen a les escoles i universitats.

El que no entenc és com els polítics d’aquest país (sigui quin sigui el seu color) poden dormir amb la consciència tranquil·la. Espero no entendre-ho mai."

És tristíssim haver de conèixer aquestes situacions. Com hem arribat al que som?


Extret del blog: Els Nous Pobres


.....