De vegades amaguem el dolor sota una disfressa de felicitat, darrere una cançó alegre,o somrient quan costa fer-ho. No sé si és per sobreviure o és quelcom innat que portem des que naixem. Potser les persones són com icebergs on la part que es mostra és ínfima comparada amb el total soterrat al fons de la superfície.
.....
1 comentaris:
Tens molta raó, Helena. D'aquí neix la dita de posar bona cara al mal temps. Pèrò més endins nostre sabem que amagar el dolor és, desgraciadament, defensa: els altres s'alegren que no siguem feliços; els molesta la felicitat declarada. Socialment ens dominem i dissimulem, però som així.
Ara bé, comunicar, manifestar la pena o dolor que sentim, és convenient, necessari. I sempre trobarem alguna persona amiga i comprensiva que ens reculli aquesta pena que ens vessa pels porus.
Gràcies per la teva resposta d'ahir, Helena.
Publica un comentari