lluny del brogit del món, un instant es va aturar en l'esguard d'un rostre il·luminat pel goig de viure.
diumenge 29 de gener de 2012
25 ANYS SENSE FOIX
Fuig el real però la sang m'aviva
I tot és bell, i el món em don' gaubança,
I si em complac en la forest aspriva,
Exult en plor davant la plana mansa.
L'herbei, el roc, la rel, l'aigua captiva,
El joc de nuus, al tard, la nit que avança,
La nau desfeta en la borrosa riba,
L'ocell al ras i l'ombra que l'atansa.
El vent que alça castells i mou la mar,
I al lluny, entre dos llustres, l'estel rar,
I en carrer tort la cançó de l'auriga;
El fenc humit, els olis de l'hangar,
El mot novell, i el vell que l'art relliga:
Tot l'or espars en una estampa antiga!
.....
Etiquetes de comentaris:
escriptors que estimo,
homenatges blocaires,
poetes
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

0 comentaris:
Publica un comentari