la música té quelcom que ens travessa per dins, ens combat i sempre ens guanya.

I restem en silenci mentre escoltem aquells sons que coneixem i que ens són memòria viva, llàgrima, record i absència. No desistim i tornem a mirar enrere un instant, quan la nostàlgia és més forta que la nostra voluntat.


.....

Dreams

Stevie Nicks


.....

L'ESPOLI CATALÀ EN NÚMEROS!!!

Mireu el vídeo, esgarrifeu-vos de l'evidència de l'espoli que rep Catalunya cada dia i passeu-ho a les vostres amistats.

L'EVIDÈNCIA DE L'ESPOLI CATALÀ


.....

El llenguatge dels arbres

Sempre he pensat que els arbres es comunicaven entre ells. No és un pensament absurd, vull dir, que ho sento així. N'estic convençuda d'una forma irracional. Però, a les plantes quan se'ls hi posa música clàssica els hi agrada. Ho deuen captar per algun mecanisme que no coneixem. No cal dir que a casa meva, no puc parlar sobre la possibilitat del llenguatge dels arbres, perquè tothom riu. Doncs apa, ara ho poso aquí. Perquè ho penso i perquè no és res tan descabdellat com molta gent pensa.


.....

Tu saps com la llum

Tu saps com la llum
es rebel·la contra
estranyes ombres,
contra inexplicables
silencis.
La roda s’encongeix
al voltant nostre. Bogeria
d’ulls, de boques, de falses
paraules i profetes.
És com si en l’ampla envestida
del temps, els marges de la por
estrenyessin els camins.


Montserrat Abelló (De Foc a les mans, 1990)

.....

I vaig mentir dient t'estimo

Em trobava en una llibreria on acostumo a remenar i a comprar els llibres que llegeixo. Sovint, coincidim els mateixos clients. Deu ser pel tema d'horaris laborals o costums que agafem de fer les coses en determinats dies concrets. Establim una rutina d'oci que ens satisfà i normalment la seguim fil per randa, a menys que tinguem algun fet esporàdic que ens faci canviar de plans.
Mirava la secció de llibres de cuina, n'hi havia un amb la portada espectacular d'un pot de confitura groc i brillant. N'hi havia un altre que parlava de les millors receptes de bolets, i un de molt gruixut sobre la cuina per a les grans ocasions: Nadal i festes assenyalades.
Vaig seguir pels passadissos fins anar a parar a la secció de poesia, per si havia alguna cosa nova o per si no havia vist algun llibre des de la darrera vegada que hi vaig anar. Cercava poesia catalana i també estrangera editada amb bones traduccions.
Hi havia un home de mitjana edat que no havia vist mai. Em va sorprendre, doncs gairebé sempre trobo més dones remenant llibres poètics. Vaig mirar de cua d'ull el que llegia:

"... Em vas mirar i el teu rostre amarat
m'exigia una paraula, una resposta,
i vaig mentir dient t'estimo
per guanyar de la teva cara un somriure." *

Alguna cosa em va sacsejar molt endins. Sense ni pensar-ho - fruit tan sols dels versos robats que havia llegit - vaig acostar-me a ell i el vaig besar als llavis amb fruïció. Va ser un petó intens i desesperat, com el poema atrapat que m'oprimia.


* Fragment d'un poema anomenat “La teva mirada” de Walter Whitman, traduït per Leandro Wolfson.


.....

Visca Catalunya Lliure i Sobirana!

Un arbre es gran per les seves arrels. Un poble és gran per les seves tradicions i per la seva memòria històrica i col·lectiva.


.....

Hilary Hahn

.....

Ets tu, Walt Whitman?

Mississipí 1917
Ets tu, Walt Whitman?
has tornat en la pell
d'aquells a qui vas estimar?
homes, dones, blancs, negres,
infants, vells... éssers com tu
que van trepitjar la terra
i s'hi van plantar, com un arbre
s'arrela al sòl on es cull el blat
en dies de pluja o de calor a l'estiu?
Ets tu, poeta? tu, que vas cantar
a una Amèrica incipient, nova,
reclosa i tancada a nous horitzons?
Sí, aquesta és la teva esquena,
aquest, el color de la teva pell,
el posat orgullós del teu rostre
s'endevina darrera els parracs
que et vesteixen i amaguen
el poder immens de la teva força.


.....

Samba pa ti

Estem bé i t'he enyorat molt. Et deixo una cançó que he escoltat mentre érem fora i m'ha portat records plens del teu somriure.



Com que una versió que t'agradava molt era la del Feliciano, també te la poso:




.....