diumenge 29 de novembre de 2009

Riu de vida

Ningú no va veure el teu cos travessar el riu en vertical. Només els arbres i les roques molles n'eren testimonis muts. Era un dia assolellat, feia olor de bosc. De tant en tant, un vent càlid acaronava les fulles confegint una melodia que acompanyava al so de l'aigua mentre fluïa. El riu et va bressolar les hores com una mare al seu infant. Després de tants anys, encara m'estimo aquest riu, mortalla viva d'un cos i una carn properes.


.....

Cuirasses

A estones ens repleguem sobre nosaltres mateixos, ens cuirassem dins el silenci per tancar la porta als dubtes que ens sotgen, a les pors que no verbalitzem, a les preguntes que ningú no ens respon. Pensem que podrem amagar-nos i esquivar els obstacles. Tanquem els ulls i desitgem amb totes les nostres forces que al obrir-los, allò que ens neguiteja s'hagi esvanit per sempre, com un miratge.
Sovint, les pors i els dubtes segueixen al mateix lloc. Contra nosaltres, hem de sortir de l'amagatall i continuar fent camí.


.....

dimarts 24 de novembre de 2009

What Difference A Day Makes - Dinah Washington

Per tu, - allà on siguis - perquè t'agradava la cançó i la interpret.



Si el dia comença amb tu, és alegria i llum,
Vint-i-quatre hores fetes de vida plena,
Un càlid sol i una lluna serena,
Que sadollen el cel que no es consum.

I torno a l'abraçada i al bes deixats al matí
Just en descloure els ulls, i sóc bressol
Per al teu somni, que encara segueix l'estol
D'ocells que allibero per a tu, oferts al destí.

Si el dia comença amb tu, és llum i alegria,
Vint-i-quatre hores guardades dins del pit
Perquè acompanyin el meu batec estremit

Per haver-te retrobat en començar el dia
Com si el somni sabés esdevenir real,
Com si la rutina no existís en el teu esguard paternal.

deomises


.....

De la primera part "D’Atlas d’un món difícil" - Adrienne Rich


I don’t want to hear how he beat her after the earthquake,
tore up her writing, threw the kerosene
lantern into her face waiting
like an unbearable mirror of his own. I don’t
want to hear how she finally ran from the trailer
how he tore the keys from her hands, jumped into the truck
and baked it into her. I don’t want to think
how her guesses betrayed her –that he meant well, that she
was really the stronger and ought not to leave him
to his own apparent devastation. I don’t want to know
wreckage, dreck and waste, but these are the materials
and so are the slow lift of the moon’s belly
over wreckage, dreck and waste, wild tree-fogs calling in
another season, light and music still pouring over
our fissured, cracked terrain.


Adrienne Rich

*****


No vull saber com li va pegar després del terratrèmol,
li estripava el que havia escrit, li llençava el llum de petroli
a la cara que l’esguardava quieta
com un mirall odiós de la seva. No vull
saber com ella finalment va fugir del remolc
com ell li arrabassà les claus de les mans, va saltar dins el camió.
i reculant se li tirà a sobre. No vull pensar en
com li fallaren els càlculs: que no li volia cap mal, que ella
realment era la més forta i no havia d’abandonar-lo
a la seva aparent destrucció. No vull saber de
naufragis, merda ni estralls, però aquests són els fets
com també ho és el ventre de la lluna que lentament s’alça
damunt naufragis, merda i estralls, reinetes que criden
en una altra estació, música i llum que encara vessa sobre
el nostre terreny clivellat, ple de fissures.


Traducció: Montserrat Abelló



.....

dilluns 23 de novembre de 2009

Música per dinosaures? :D

Creedence Clearwater Revival - Midnight Special




.....

divendres 20 de novembre de 2009

Escrit a foc


Retornes en la melodia d'un instrument
que frueix una peça que ja vam escoltar,
- intemporal - com ho és allò que perdura,
el record d'un somriure vívid - escrit a foc -
en la memòria dels que reviuen amb deler
silencis plens d'emocions d'un ahir romput
en unes mans buides atorgades en ofrena,
perquè d'altres les omplin d'un amor heretat
dels gestos que ens assenyalen ara i avui,
com a missatgers captius del que vas ésser.

.....

dimecres 18 de novembre de 2009

Brot immemorial


Sóc reflex d'un silenci que s'amaga,
ampit en la pedra que empara una tija,
brot immemorial en cada primavera
d'una vida aliena que recomença un cicle
- lleu i fràgil - bressol d'un pèndol que crema
una bellesa intacta, com de mort anunciada
en un espai buit només pel somni distant.
Em sostinc orfe, serena, a recer del crit;
un miracle em pertany: la llum a l'alba.

.....

diumenge 15 de novembre de 2009

Bartomeu Rosselló - Pòrcel


Clicar a sobre per veure més gran.


.....

dissabte 14 de novembre de 2009

Poema per Anna

Dins la veu retornes ara que tot és mort
i som carn de l’oblit i de la indiferència.
Una espurna de tu m’arriba llunyana
dins la melangia d’una melodia absent,
un brisall de records esdevé màgia en l’espai
d’un segon afamat per versos de l’ahir,
quan érem bram d’un temps que bategava.


.....

diumenge 8 de novembre de 2009

Et miro i no puc deixar de mirar-te


Ella li va dir: Et miro i no puc deixar de mirar-te.

Sembla una frase banal, però no ho és. A quantes persones coneixeu que algú altre els hi hagi dit quelcom així amb el dolor lacerant de sentir-ho? Hi han instants màgics i irrepetibles, potser perquè sabem que no tornaran. De vegades penso que la vida s'hauria d'assemblar a les pel·lícules, encara que les escenes són mentida i tot és impostat, però podria ser que l'arrel primera fos veritable. Viure d'altres vides en llibres, al cinema, en un concert de música...tot forma part del mateix.


.....

dijous 5 de novembre de 2009

If You Were Me - Elton John & Chris Rea



mmm...


.....