El preu de la veritat

Darrerament l’Albert està més content, passa més estona al lavabo quan es dutxa. S’ha comprat més roba. I es posa més colònia. Està guapo, fa goig. Bé, ara que ho penso, això és normal, doncs els homes, en teoria, no tenen data de caducitat en quant a l’atractiu en arribar a la maduresa. “És interessant, oi?” diuen d’un home madur les mateixes dones que qualifiquen de vella a una altra dona de la mateixa edat que l’home interessant. El pitjor masclisme és el que exerceixen les pròpies dones contra elles mateixes.
No tan sols és l’aspecte exterior, hi ha quelcom que li vessa enfora que el fa més atractiu. Somriu, cantusseja i està de bon humor.
Avui, m’ha dit que aquesta nit tornarà tard de la feina, doncs ha de preparar una reunió per demà amb uns canadencs que els volen comprar l’empresa. Això, suposarà un sou més alt, més estatus... li he dit que d’acord, mentre li feia un petó als llavis. He posat la rentadora, he fet el llit amb presses i he marxat a la classe de ioga.
Mentre respirava amb la música relaxant m’ha vingut al cap un pensament breu com un llamp. He decidit que seguiria a l’Albert. Aniria mitja hora abans que plegués a la seva feina, i m’esperaria a qualsevol lloc.
La tarda se m’ha fet eterna, m’he sentit culpable de malpensar de l’home que estimo. He estat a punt de fer-me enrere. Però, quelcom de malsà que em conté m’ha empès a no abandonar la idea primera de seguir-lo.
Les nou de la nit al carrer Muntaner cantonada Aragó. Fa anys sovintejava aquesta zona, quan anava a buscar a l’Albert els divendres a la tarda per començar el cap de setmana. Ara m’adono que gairebé no sortim, amb l’esclavatge de la feina. Ja fosqueja i tinc fred. Torno a pensar que sóc boja. Què estic fent? de cop, una estrebada em corprèn. El veig sortir amb una noia que no conec. No és la Carmina ni tampoc l’Anna. Caminen amunt i s’aturen per entrar en un bar proper. M’espero una mica per fer temps. Faig el cor fort i entro a poc a poc, amb por. És un lloc gran amb una llum tènue. Per sort, es ple de gom a gom.
Trigo uns segons a localitzar-los en una tauleta situada en un racó. El cor em batega tan fort que m’esclatarà. Penso una excusa ràpida per si em descobreixen. Em tranquil•litzo i m’assec en un lloc on ells no em poden distingir. Tot de pensaments se m’entortolliguen alhora, segur que la noia és la representant dels canadencs que els volen comprar. És molt jove i maca. Demano un gintònic i li dic al cambrer que espero a una persona. Faig veure que llegeixo, mentre els miro de cua d’ull. L’Albert somriu, li agafa la cintura mentre li besa el coll. Ella clou els ulls i inclina el cap amb suavitat, per rebre aquell petó d’aquells llavis que creia meus. Resto atònita, no puc bellugar ni les pestanyes. Els miro tan intensament que podria travessar-los i esqueixar-los alhora. Ara, es fan un petó llarguíssim i penso que jo no en faig ni en rebo de petons així. També barrino en un instant de lucidesa, que el cos de l’Albert no em pertany, ni els seus receptors tàctils, ni la sensibilitat de la seva pell enfront d’altres dones, ni els seus pensaments ni desitjos. Em vénen ganes de plorar.
Rumio caòticament, mentre intento pair el mal tràngol amb serenitat. Veig una dona sola - dec ser jo - en una taula d’un bar de moda fitant a una parella apassionada que no amaga el seu deler compartit. I jo? jo també tinc coll, cintura, receptors tàctils i sensibilitats assedegades.
No faré cap numero, és de poca classe. Pago el gin i marxo.
Fa fred al carrer, camino sense rumb fix mirant tot el que m’envolta sense pressa, com si descobrís un món nou i diferent. L’Albert trigarà, no cal que corri per anar a casa i posar-me al llit. Demà aniré a la perruqueria i em tallaré els cabells ben curts.


.....

Bardissa

Bardissa violàcia s'expressa
en aquesta presó d'amor,
servem les engrunes que resten
del teu cor gastat pel temps.

Ja no ens pots discernir,
el cos et respira abatut;
de tu en tenim l'aparença
i el miratge dels contorns.

Clouràs els ulls i els suplicis
una nit fosca sense lluna,
quan ningú clami el teu nom.

En farem setge de records,
instants per bastir somnis
extrets d'un bagul tancat.

I seràs plor, somriure, cançó,
goig de viure dins l'oblit.

Xuclarem la saba
des de l'arrel de l'arbre,
i seràs brancall nou
en una pell aliena.

.....

Sou la resposta

Tot ha canviat, l'avi no hi és, com molta d'altra gent que mor. Vosaltres sou la resposta al meu desencís i a les meves pors. Aquí éreu petites, però la saba dels avantpassats que us bategava endins era la mateixa que portareu fins a la fi del vostre temps. Sou el sentit de la vida i l'instint que la mou.

.....

Enllà del vers

Enllà del vers no em resta res,
ni l’esma de la revolta,
tot sovint hi cerco un excés
endins dels mots, gairebé la vida.
I s'obre un buit en el silenci
que engoleix adéus i paraules.

.....

Tu ets aquí

"Tu ets aquí, la vida i la identitat existeixen,
el drama puixant de la vida continua, i tu hi
pots contribuir amb un poema."


Walt Whitman


.....

Joan Vinyoli

"Hem travessat les nits
plenes d'espai, obertes,
hem mirat abismes,
profunditats transparents.
Hem penetrat en coves
de cristall de roca.

Un àgil foc se'ns entortolliga
com una serp per tot el cos
i fa de tu i de mi
un sol arbre incandescent,
impropi de la terra."


Joan Vinyoli

.....

VIOLETA

És el color de molts embolcalls de xocolata europeus.
Hi ha una flor que rep aquest nom per tenir els pètals d'aquest color.
És un dels colors tradicionals de l'aura.
S'associa a la noblesa (com el malva o el púrpura) però també a la gelosia.
És un color d'iniciació en certs corrents New Age de meditació.
També és violeta el premi que m'arriba de mans de la Sargantana des d'on neixen els somnis i la bellesa interior.

Aquest premi representa, segons els seus creadors, les sensacions que el color violeta aporta a la nostra ment. Es dona als blocs que tenen algunes de les sensacions d'aquest color. Com poden ser: Màgia, Encanteri, Magnetisme... i tot allò que d'alguna manera té quelcom que el fa especial.
Les normes són les següents:

- Exhibir el Segell Violeta al bloc amb les normes,
- Indicar els blocs que consideres que mereixen aquest segell,
- Avisar als indicats i escriure dos poders màgics.
Els dos poders que jo proposo:
1- Fer que l'espai - temps s'hagi reduït entre les persones, els blogs en són la prova.
2- L'enriquiment que representa anar a parar al blog d'una altra persona i descobrir-hi tot un món, una manera de veure la vida especial i diferent de la nostra.
Ara, passaré el premi a blogs que són especials per a mi - tot i que tots ho són d'especials -
Són violetes i màgics:

- Cèlia - SENSACIONS
- Helènic Glauc - Nuesa literària
- Marc Cortès, David Gálvez, Víctor Pàmies i Joan
Puigmalet - Diccitionari
- Dolça Parvati - Esdrúixola flor d'enamorats
- Serenor - desert
- Quim Espinet - Quimesp
De fet, la llista podria ser inacabable, sortosament.
Ben aviat donaré la bona nova als afortunats! Gràcies Sargantana!
petons per a tots!

.....

La meva filla gran escriu!

La meva filla s'ha inscrit al web: Relats en Català, per editar les coses que escriu. Té tretze anys i m'ha fet molta il·lusió que ho hagi decidit sense que ningú li ho digués. Em fa feliç, doncs si aquesta afició perdura, la nostra llengua ho farà també!


.....

Makalu

Makalu, aquest univers paral·lel on el temps sembla aturat en una imatge copsada per l'eternitat: la neu, mantell de les fondalades més abruptes, companya invisible de fa molts anys.
Habito aquests paratges isolats on regna el silenci, trencat per la remor de les expedicions d'homes obcecats a conquerir el cim, avesats a suportar condicions adverses fins a la desesperació.

El cor se m'accelera sempre que veig un hom fràgil i condenso la meva mirada en la seva; invariablement l'horror és dibuixa en els seus ulls, l'horror de mi. I em sé criatura estranya i clandestina d'aquest món il·limitat. No tinc llàgrimes, però intueixo que el que sento és a prop del plor de la humanitat sencera.

Avui cau la tarda a plom. Mentre caminava amatent, he vist un home jove que em mirava atònit i no he observat cap mena d'aversió en el seu esguard. M'ha envaït un estat d'estupefacció i de sorpresa. Ara sí que el temps s'ha aturat en aquells ulls que em fitaven de ple. Potser no és el primer ésser estrany que veu, potser hi ha més criatures com jo en d'altres indrets on la neu tot ho colga.

Marxo estranyament feliç i m'adormo en aquest somni nouvingut on la solitud resta enrere i l'esperança reneix en els ulls d'un home que caminava contra el vent i el fred, cercant el seu afany fet realitat.
I és en el reflex de la seva mirada on em retrobo tocant l'abisme mancat d'oxigen que m'enterboleix els sentits fins al deliri. Retorno a la muntanya en un altre estat, fora de mi, prenc la forma de l’aire i de la neu, seré llar eterna per a qui desdigui el camí.


.....

Fora del camí

Fotografia: Walt Whitman.

Vas marxar fora del camí, per endinsar-te en els viaranys del somni i vas deixar el teu cos inert sense vida. La mort t'esgarrapà l'esguard mentre ens fitaves una tarda d'hivern, i un calfred ens escortà fins la realitat de la teva absència.
Ara sovint som plor amagat, cansament i desesperança. Ja no volem viure com abans, en la inconsciència de la mort. No volem caure de molt amunt, de castells de sorra inexistents, de miratges esgarrats per sempre. Volem la veritat del dolor. Ni morfina, ni ansiolítics. Volem la cruesa de la vida en safata de plata. I si és possible en dosis petites, per desenvolupar anticossos.

.....

Sagetes de temps

Dibuix: "En Blau i Rosa" de rnbonet i mireu! dibuixets i versets

Tu, jo, elles,
dones de carn
que bateguen
en el sospir
d'un instant.

Ulls tristos
delaten absències,
espais fràgils
de dolors soterrats.

Llum de blaus
il·luminen el seu pas,
com sagetes de temps
assenyalen destins.


.....

Lluitar és vèncer

Plou a fora i el silenci se’ns atansa en una nit sense estrelles. Vas marxar dins un buit improrrogable, però jo encara guardo els instants com tresors d’una vida que passa com el vol d’un ocell, amb la suavitat que penetra aquests cels que encara han de venir. Ara, ets un feix de memòries alienes que vas deixar òrfenes de tu, que et reprenen en una imatge, en un somriure, en un esclat d’il•lusió imantada. Quan et tombaves d’esquena, no volies ser plor, ni poesia, ni minsa debilitat. Vas ser plor quan no miràvem.
Ara, nosaltres tenim dret a plorar llàgrimes d’absència. Mai no vas provocar indiferència, pena, ni resignació. Plorem perquè lluitar és vèncer, i sabem que en aquest combat que ens situa cos a cos, ho tenim tot perdut. Vas deixar el llindar molt alt. Encara que guanyar o perdre no importi massa quan es juga al mateix bàndol.


.....

Tennessee Williams

Si mates els meus dimonis, els meus àngels moriran també.


.....

D'esquitllentes

Aigua dels segles
enlluernada de cel,
ofec d'estrelles
que van i vénen,

I aquest silenci
que no s'acaba
damunt del blau
que tot ho tiba.

Somriures d'estels
xipollegen al teu pas
esquitxats de lluna
oberta,

reflectida en el riu
que t'ha vist passar
dins la nit
d'esquitllentes.


.....