Cap feblesa, cap follia

La mort t'admira, pare. Cap feblesa, cap follia. I sé que sóc en tu en una part petita. La teva fortalesa i la capacitat de lluitar contra les adversitats t'han fet un supervivent de raça. Ara m'adono que més que marxar, ens deixes coses tangibles i valuoses que has conreat amb el temps i els instants - s'acumulen en un brogit desordenat - Et sé meu en els somriures i en les complicitats dins els silencis, que parlaven per si sols entre nosaltres.
La música, tota la música que has obert en el nostre món: tot aquest llegat simfònic roman intacte. Inevitablement, has esdevingut cançó en les melodies que estimaves.

Sempre he pensat que existia la cançó de les esferes, aquella que pot unir éssers en diferents dimensions. Ara, ho crec més intensament que mai.
Res no s'acaba del tot; continua d'una altra manera insòlita o sorprenent, com l'hàlit genuí que desprenen algunes persones que deixen una petjada profunda en els altres. Escarpres en el pensament ingràvid, que ens construeix fidels a una manera de ser i ens gronxa plàcidament en les hores fredes.


.....

Un poema - regal

Recordes, filla, quan l'herba creixia mentre somniaves
Que volaves per cels ja conquerits per la teva bellesa?
Recordes quan deia el teu nom i els ulls se t'omplien d'il·lusió per viure?

Ara vull que escoltis la veu que ja quasi no pot parlar-te. Escolta-la
En el meu batec feble i delicat, com el xiuxiueig dels rossinyols
Quan acaba la nit, i sabràs que enmig del batec hi ha cada t'estimo
Que no he volgut pronunciar, cada bes que no he sabut fer-te.

Recorda que la pèrdua esdevé quan l'oblit ombreja el record,
No oblidis mai i perviuré als anys i a les dècades, filla meva,
Com si d'una pedra al capdamunt de la muntanya que s'enlairi
Al teu davant i t'obligui a alçar la vista per albirar-la.

Recordes, filla, quan et deia que la mort ha de venir tard o d'hora?
Fins i tot als éssers estimats. I el dolor i el dol seran naturals, no fingits.
I les llàgrimes conviuran amb els teus ulls fins que t'adonis que sóc en la teva ment.



deomises

Ei, papa

Recordes quan ens duies a concerts de petites?. Tota la música que ens vas regalar ara em ressona, cançó a cançó. Moltes de les teves melodies, ara són nostres. Se m'ha espatllat el convertidor de música, si no, te'n posaria una aquí. Una d'aquelles que t'agraden tant. Buscaré un altre convertidor. T'estimo.



.....

El ball del cel

I el cos us levita inconscient,
aliè al deliri de viure,
el dia es pon en un xiuxiueig
llunyà, reposat d'absència.

I ningú no s'adona del ball
del cel, de la llum perduda
en un instant adormit,
dissipat endins del temps.


.....

Sóc

Sóc temps i límit,
fulla, terra, aire,
cos assedegat
de pell i tactes,
vida que avança
per ínfims camins.



.....

Taüt vermell - poema per a la Sylvia Plath -

Un taüt vermell emmascarant el blanc nevat
i el silenci que necessitaves per fugir,
una nit d'hivern buida d'amor i de mots,
aquell cansament et vencia,
guanyava terreny, t'estrenyia el cercle,
fins restar abatuda en un pam de sòl tancat,
on l'aire s'extingia fugaç i l'ofec et cobria,
amb la cara de la mort apropant-se lleugera,
delitosa de besar els teus llavis de llum.

Vas caure somorta, el terra t'acollí serè,
el teu esguard sense vida encara fou més bell,
i el silenci damunt els teus cabells daurats
van compondre el millor dels teus poemes.

Una foscor tremolosa s'obrí pas,
per cloure finalment,
la darrera pàgina inacabada
d'uns mots devastats de vida.


.....

Tresors de carn i ossos

Necessito dir-vos que sou el més valuós que tinc, quan les coses no són com voldria, en tinc prou amb mirar-vos i veure com s'obre pas la vida, malgrat els temors, les malalties, els obstacles quotidians que sempre ens ensenyen quelcom per aprendre.
I aquesta felicitat dels vostres rostres, és la meva felicitat. Us estimo els gestos i els somriures, els silencis i les llàgrimes. Cada pas que feu endavant és un nou triomf, un nou miracle. No us desenciseu de la vida ni de les persones que us envoltin. No deixeu de ser vosaltres mateixes en cap moment. I sobretot, sigueu valentes.


.....

Per a un ésser estimat

Es percep en la pau de la vida que passa, el teu cos alt i esvelt, la serenor del rostre, i el somriure ample. Volem expressar-te la satisfacció completa, la felicitat extensa que ens amara, de tenir-te a prop tant per gaudir de la vida com per superar els mals tràngols. Ets un amic veritable.
- Qui podria substituir-te?
- Qui podria venir al costat nostre aplegant la força invisible i alhora contundent, d’aquells que com tu, sou homes de poques paraules que parlen amb els seus silencis i diuen més amb un somriure que amb moltes paraules vanes?
- Qui, amb la teva sensibilitat, la teva capacitat d’estimar i de viure?.
És amb les vivències viscudes que el temps ens reté i ens transforma, i en nosaltres has empeltat una altra realitat, una altra manera de veure les coses, doncs ens has enriquit amb el teu esperit únic i irrepetible. I te’n donem les gràcies, per ser com ets. No et voldríem de cap altra manera.


.....

Ànimes al vol

Veus del temps canten al uníson
en un remoreig que ens compon,
il·luminen foscors dins
l'obscuritat de cors esquerdats.

I les notes s'escampen lliures
mentre les cordes es tensen
en el so alliberador d'un violí,
que esgarrapa ànimes al vol.

Ens rendim seduïts als sentits,
et som esclaus ara i sempre
dins el trasbals de la melodia,
que ens subjuga les emocions.


.....

MUSÉE DES BEAUX ARTS

Sobre el dolor no van equivocar-se mai
els vells mestres: que bé que van entendre
el lloc que té entre els homes, com sorgeix
mentre algú altre menja, o obre una finestra,
o simplement es passeja avorrit;
com, mentre els vells esperen amb passió i reverència
el naixement miraculós, sempre hi ha d'haver nens
patinant en un llac vora del bosc,
que no volien pas que tingués lloc per força.
Mai no van oblidar
que fins i tot el terrible martiri ha de seguir el seu curs,
sigui com sigui, en un racó, en un lloc de desordre
on els gossos van fent vida de gos, i el cavall del botxí
es refrega les anques innocents a la soca d'un arbre.

A l'Ícar de Brueghel, per exemple, amb quina calma
tot va allunyant-se del desastre; el llaurador potser
haurà sentit el xap, el crit abandonat; però, per ell,
no era pas cap caiguda d'importància: el sol brillava,
com ho havia de fer, sobre unes cames blanques
que desapareixien dins la verdor de l'aigua.
I el vaixell car i delicat, que havia d'haver vist
alguna cosa sorprenent, un noi caient del cel,
se n'havia d'anar cap a algun lloc, i va salpar calmosament.

Wystan Hugh Auden
(trad. Salvador Oliva)


.....

Tristor

Estic trista. El meu pare està a la UCI per un problema de cor, no és el primer cop, espero que no sigui l'últim. Ha ingressat avui i no tinc paraules, perquè una por irracional em penetra endins i no em deixa pensar. Només sóc capaç de sentir, com si fos un ésser primitiu. Per això, no puc acceptar el que succeeix.
Darrerament només penjo coses dolentes, aviat posaré una música, quelcom bonic que m'agradi.


.....

Tinc un amic que es mor

Tinc un amic que es mor, és professor de matemàtiques i té un càncer. Està casat i té dos fills. Ens truquem quan ha passat la tanda de quimioteràpia i té una setmana bona. Em pregunta per les nenes, pel meu pare, ens diu que ens estima a tots. Jo també li dic que l'estimo. Li dic sempre. Quan l'anem a veure a casa seva està molt content. Fa dos dies per telèfon li vaig dir que em sentia impotent de no poder ajudar-lo més. Em va dir que ni m'imaginava l'important que era per ell que els amics el truquéssim, que li alegràvem el dia, que aleshores era com si fos festa.
Poso això aquí, perquè de vegades m'aclapara una tristor vivíssima i voldria aturar el temps. Després penso que sóc una immadura i em pregunto si aquest compte enrere en la vida de la gent que estimem és una tortura, una prova o un malefici. Ara, que la medecina posa terminis de supervivència bastant acotats, no sé si es millor no saber que et queden tres mesos de vida.


.....

Feliç 2009

No us oblideu de viure intensament,
de somriure, de vessar alegria,
com si cada instant fos el darrer.



.....