Et miro i no puc deixar de mirar-te

Ella li va dir: Et miro i no puc deixar de mirar-te.

Sembla una frase banal, però no ho és. A quantes persones coneixeu que algú altre els hi hagi dit quelcom així amb el dolor lacerant de sentir-ho? Hi han instants màgics i irrepetibles, potser perquè sabem que no tornaran. De vegades penso que la vida s'hauria d'assemblar a les pel·lícules, encara que les escenes són mentida i tot és impostat, però podria ser que l'arrel primera fos veritable. Viure d'altres vides en llibres, al cinema, en un concert de música...tot forma part del mateix.


.....