A estones ens repleguem sobre nosaltres mateixos, ens cuirassem dins el silenci per tancar la porta als dubtes que ens sotgen, a les pors que no verbalitzem, a les preguntes que ningú no ens respon. Pensem que podrem amagar-nos i esquivar els obstacles. Tanquem els ulls i desitgem amb totes les nostres forces que al obrir-los, allò que ens neguiteja s'hagi esvanit per sempre, com un miratge. Sovint, les pors i els dubtes segueixen al mateix lloc. Contra nosaltres, hem de sortir de l'amagatall i continuar fent camí.
.....
0 comentaris:
Publica un comentari